Una aventura ambiciosa

César Molinas confecciona una obra amb propostes per reformar Espanya

Les seccions d’una biblioteca qualsevol dedicades a l’estudi de l’economia van plenes de llibres que aborden la darrera i encara vigent crisi econòmica. Sigui amb un enfocament nacional o internacional, el rigor i anàlisi documental que exigeix l’economia fa que cada treball aporti més amplitud a una temàtica possiblement indesxifrable. Cada autor pretén explicar els desencadenats d’aquesta recessió i, des d’una mirada personal i no menys professional, exposar unes solucions.

El cas que ens ocupa, Qué hacer con España. Del capitalismo castizo a la refundación de un país, no és una excepció. És una publicació escrita pel matemàtic i economista César Molinas. L’autor compta amb l’experiència i el bagatge suficient per oferir un treball original, sofisticat i arriscat per abordar el cas de la crisi econòmica a Espanya emmarcada dins el context global.

És sofisticat pel fet de presentar propostes concretes per remodelar Espanya. Mostra originalitat ja que basa tot el seu argumental en un procés explícit d’anàlisi històric tant d’Espanya com d’Europa. Però per contra, arrisca enormement a l’hora de pronosticar les futures caselles on se situarà l’economia i en usar segons quins termes.

L’obra, així doncs, s’estructura en tres seccions principals. La primera part és la més extensa de totes i resulta ser una verdadera declaració d’intencions. Amb ambició i gosadia, Molinas repassa l’origen de l’estructura econòmica i social de la societat occidental i hi plasma la seva empremta personal. Posa èmfasi en les diferències que s’ha anat evidenciant entre el nord i el sud d’Europa en motiu de la menor o major promoció del talent. Introdueix el concepte “el fin de la Historia” tot determinant la victòria perpètua i irreversible de la globalització i el model de democràcia liberal per sobre la resta. Aquest és, possiblement, un dels punts més destacats de la publicació. Oblida desinteressadament (i amb poc encert) les estratègies econòmiques que s’usen més enllà del món occidental com les de les potències asiàtiques. Adoptar aquesta postura tan segura podria costar-li correccions futures. No seria el primer autor que pateix ceguera intel·lectual i s’estanca en una sola idea. El filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel també creia que el model vigent a la seva nació, la monarquia absoluta prussiana, era el règim perfecte.

Aquesta primera part és, per tant, una aventura personal arriscada i ambiciosa però ben treballada. Permet al lector concebre un punt de vista concret sobre la societat i el sistema democràtic liberal que potser li era desconegut. En qualsevol cas, tot i ser curt de mires, convida a la reflexió.

La segona secció focalitza l’atenció en elaborar una diagnosi sobre els motius que, segons ell, han portat a Espanya a patir un endarreriment estructural. Un d’aquests aspectes és el de tipus cultural, centrat en els valors conservadors de la religió cristiana. També esmenta la localització geogràfica de la capital espanyola, lluny del mar i privada de sistemes de comunicació naturals, com un factor problemàtic. Per últim, dirigeix una crítica directa a la classe política espanyola. Considera que els líders polítics espanyols del bipartidisme no han apostat mai per una reforma estructural que permeti a Espanya progressar.

En darrer lloc, l’última part del llibre és quan l’autor dedica les pàgines a brindar al lector una sèrie de propostes concretes i exhaustives per reflotar Espanya i encaminar el país a un sistema eficient. Les principals mesures són, possiblement, una nova Llei de Partits que permeti una regulació dels partits polítics i n’asseguri una correcta transparència, una reforma de la Llei Electoral basada en un sistema de circumscripcions uninominals, així com una necessària despolitització dels òrgans reguladors.

Molinas és coneixedor de la importància de l’educació com a eina per generar i promoure el talent. Només l’educació pot assegurar un futur pròsper. És per aquest motiu que descriu la creació d’uns centres d’educació d’excel·lència on el cultiu de l’intel·lecte dels alumnes es dugui a terme amb criteris similars als que es duen actualment en els centres d’alt rendiment esportiu. En aquests espais, els esportistes mantenen els nivells de motivació i humilitat tan alts com els bons resultats esportius que en deriven.

En suma, l’autor ha procurat en aquesta obra oferir una resposta completa a les necessitats que Espanya requereix per tal de competir amb la resta de nacions imperants d’avui en dia. L’anàlisi que ofereix és exhaustiu i pretén ser ambiciós. Però en alguns aspectes és massa simplista i algunes de les afirmacions que ofereix són massa categòriques. Tot i compondre un relat ben estructurat i treballat amb arguments complets i clarament fonamentats, peca en concebre la seva realitat com a única i no contempla altres evidències. Per últim, tot i mostrar propostes clares i concises, totes elles requereixen la motivació i interès dels membres que conformen la cúpula política actual. No sembla existir cap motiu ni en presenta cap, doncs, que justifiqui l’existència d’una nova voluntat política de canvi. Potser el canvi hauria de venir d’un altre sector de la societat. Pretendre que les lleis canviïn la societat, que els poders polítics siguin el motor del canvi, és anar massa lluny.