Una mirada al passat per veure el futur

Santiago Niño Becerra explica com la crisi de 2010 es podia preveure i el futur de l’economia mundial

Santiago Niño Becerra (1951) és un economista i catedràtic de la Universitat Ramón Llull. Els seus llibres es basen completament en explicar l’economia de manera que qualsevol persona pugui entendre-la. A més a més de El crash de 2010 (2009), hi trobem Más allá del crash (2011), Diario del crash (2013), La economía. Una Historia muy personal (2015) i la seva última obra: El crash, tercera fase (2019).

A El crash de 2010 s’explica com la crisi ja venia anunciada des de fa temps. Niño Becerra utilitza les crisis econòmiques passades per descriure i comparar els punts que l’han fet deduir cap a on es dirigeix l’economia del principi del s.XXI.

Cal llegir el llibre des de la perspectiva del 2009, any en que es va publicar, ja que en molts punts l’autor utilitza els temps verbals com si el lector estigués encara en el 2009. És a dir, que quan preveu les fases de la crisi de 2010, les quals desenvolupa en el llibre, parla en futur.

Tot i això, llegir-lo “des del futur” aporta una visió molt interessant, ja que veus que les teories que va fent Niño Becerra sobre la crisi s’han anat complint una rere l’altre; i tenint en compte que la data més llunyana de la qual es parla és el 2060, el lector del 2019 encara té més intriga per saber si les prediccions que s’esmenten es compliran o no.

Crec que aquest és el seu punt fort, el fet de poder veure com les prediccions que ja han succeït han seguit al peu de la lletra el que Niño Becerra havia comparat amb altres crisis i esperar a veure si les prediccions futures continuen el fil d’encerts del llibre.

El contingut es basa completament en la vessant històrica de l’economia i la evolució que ha tingut al llarg de la història. Niño Becerra fa la distinció entre crisis econòmiques i crisis de sistema, ja que el conjunt de les primeres acaben desgastant el sistema i deixant-lo obsolet, la qual cosa genera una necessitat de canvi radical en l’economia. En el llibre es desenvolupen els tres sistemes que més a prop queden de l’actualitat: el sistema feudal, el mercantilista i l’actual, el capitalisme.

Entre les prediccions que queden per veure si es compleixen o no està la crisi del sistema capitalista, que, diu l’autor, acabarà cap al 2060. Aquest fil, però, se l’ha guardat pels següents llibres que ha publicat.

Com a punt feble, destacaria l’estructura dels temes dels quals es parla. En ser un llibre que no deixa d’explicar situacions del passat amb les del present, no hi ha una cronologia que faciliti la lectura, sinó que en un capítol estàs en la revolució industrial, en el següent estàn en l’època dels romans i després tornes a l’actualitat. Aquest fet fa que es perdi el fil i que hagis de rellegir les pàgines per saber ubicar-te i poder entendre de què se t’està parlant.

El crash de 2010 és un llibre que recomano per a aquelles persones curioses i a les quals, sobretot, els agradi la història. Veure com tot està relacionat d’una manera o una altra i les lliçons que ens pot deixar el passat per preveure el futur, juntament amb l’anàlisi d’un economista amb una llarga trajectòria, fa gaudir de la lectura i et deixa amb ganes de més.