La tirania dels mercats

Com entendre l’inassumible preu de la desigualtat

Joseph E. Stiglitz (1943) explica com les desigualtats en el repartiment de la riquesa en una societat agreugen les diferències d’oportunitats, estudis, sanitat i qualitat de vida, posant d’exemple moltes vegades els Estats Units d’Amèrica, que abans eren el paradís de les oportunitats i ara són la tirania dels mercats.

A El precio de la desigualdad (2012) el premi Nobel d’economia reflexiona sobre com les desigualtats econòmiques, basades en l’acumulació de riquesa en mans de molt poca gent, provoquen i agreugen les crisis com la de la darrera dècada, d’arrel financera i especulativa.

El còmplice necessari de tanta acumulació de riqueses és el mercat lliure, que no és capaç de resoldre els desajustaments quan un actor hi té prou poder per alterar ofertes o demandes pels seus interessos. És quan es fan servir únicament els mercats com a principal font de riquesa quan es generen més desigualtats, perquè el mercat no pot crear prou riquesa, i el benefici d’uns pocs titans econòmics rau en el perjudici d’una quantitat ingent d’altres actors del mercat.

Per això Stiglitz és partidari de regular els percats per evitar els grans monopolis, dominis del mercat i crisis. Si s’eviten aquests fenomens, es redueix la igualtat i augmenten les oportunitats per al conjunt de la població d’una societat, en detriment només de l’augment dels beneficis de l’u per cent que més té, més acumula i més vol.

En definitiva, com ja era previsible, l’autor estatunidenc desgrana en aquesta obra les diverses causes, maneres i conseqüències que fan ben certa i vigent una vella dita: La avaricia rompe el saco. L’avaricia d’una minoria més que privilegiada, en aquest cas, desequilibra tot el mercat i perjudica el conjunt de la societat.