La bombolla dels necis

Fernando Trías de Bes presenta les grans crisis que ha viscut l'economia mundial i dóna les claus per sobreviure l'actual

Al llarg de la història, l'economia ha viscut creixements desmesurats que han acabat amb un final tràgic. Tradicionalment, sempre s'ha associat aquest fet a la vida de les bombolles, que creixen i creixen fins que exploten. Aquest final sobtat sempre deixa tràgiques conseqüències, sobretot per tots aquells necis que tal com diu el llibre, van cometre actes imprudents com ara canviar la seva casa per un tulipà enmig de la febre especulativa.

L'any 2009, tan sols uns mesos després que explotés la crisi immobiliària i financera que porta ja més d'una dècada en l'ordre del dia, l'economista Fernando Trías de Bes va publicar una obra en la qual encara no s'atrevia a parlar directament sobre la darrera bombolla que havia explotat feia poc. La crisi que va començar a nivell mundial després de la fallida del banc Lehmann Brothers es veia com un cas sense precedents i totalment imprevisible però Trías de Bes va voler veure si realment era així. Per fer-ho va analitzar cinc bombolles anteriors que la història econòmica ens havia deixat per veure si tenien res a veure amb l'actual.

Fernando Trías de Bes

El llibre El hombre que cambió su casa por un tulipán té com a objectius prevenir a qualsevol persona aliena al món econòmic de caure en un parany especulatiu i sobre què fer quan el context passi d'eufòria a una recessió, a més s'aventura, ja en la part final, a fer una previsió de com seran els anys que seguiran a la crisi del 2008. Per fer això, divideix el llibre en dos grans apartats, el que tracta sobre les bombolles del passat i el que tracta sobre el que ell presenta com a Síndrome del Neci.

La primera part repassa cinc episodis de la història econòmica: la bombolla del tulipes de 1636 viscuda a Holanda, la de la Companyia dels Mars del Sud de 1720, el crack del 1929 de la borsa de Wall Street, la crisi japonesa de la dècada dels 90 i finalment la de les hipoteques sub-prime americanes d'ençà del 2006.

A la segona passa a explicar el que l'autor ha denominat com a síndrome i que uneix totes aquelles persones que són víctimes potencials de l'especulació borsària, explica com els cracks es converteixen en crisis a nivell mundial i finalment fa el darrer capítol com a conclusió i reflexió final del que se n'extreu de tot el que hem viscut.

El llibre, després de molts anys de sentir les conseqüències de la crisi i també les seves causes, no és una d'aquelles obres reveladores que ens descobreix quelcom que desconeixíem totalment, però si que és destacable la capacitat que té per demostrar la veracitat de dues coses que semblen tòpics però que són ben certs: el primer és la ciclitat de l'economia, de com les coses que passen es repeteixen al llarg del temps, i la segona, molt relacionada amb la primera, és una confirmació més de la frase que se li atribueix a Napoleó Bonaparte que dicta: "Aquells que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la".

Al final, aquells que tenen la Síndrome del Neci són els que tornaran a caure després de l'explosió d'una nova bombolla, empesos pel desig de guanyar diners sense saber ben bé què fan. Aquest aprenentatge, sumat a l'estil fàcil i divulgatiu, fan de El hombre que cambió su casa por un tulipán una lectura recomanable sobre les bombolles econòmiques al llarg de la història i com, sense ser experts en economia, actuar-hi al respecte.