Rebaixar expectatives no resol res

EDITORIAL

Rodalies és una de les pitjors xarxes ferroviàries d’Europa occidental, amb un historial immens de desinversions, retards cronificats i incidents diversos. Els últims, els dos accidents mortals de la línia R4 a Vacarisses i Castellgalí dels passats mesos, es poden explicar per les negligències i la falta d’inversions d’Adif.

A Vacarisses el sinistre va tenir la causa principal en les intenses pluges del novembre del 2018, que van fer esllavissar el talús del costat de la via. Però això hauria d’estar previst que pogués passar en un país de clima mediterrani on els temporals de tardor no són cap novetat, i es podia prevenir amb una intervenció de condicionament de la paret i la malla metàl·lica. En aquell accident va morir un passatger, veí de Castellbell i el Vilar, i 46 persones més van resultar ferides, 5 de les quals greus.

A l'accident de Castellgalí no es pot atribuir la responsabilitat dels fets a cap incident natural, sinó que simplement no hi havia instal·lat el sistema de seguretat que evita que circulin combois en sentit contrari per la mateixa via. Aquest era l’únic tram de la xarxa de Rodalies on encara no s’havia instal·lat el sistema, i la conductora d’un dels trens va morir en el xoc. Cinc passatgers van patir ferides greus, i 37 les van rebre lleus.

Comboi de Rodalies a Malgrat de Mar, a la línia R1. Fotografia: Viquipèdia

El despropòsit constant que suposa Rodalies, del qual podem sentir notícies sobre retards i incidències setmana rere setmana, contrasta amb la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat, que està substancialment més ben gestionada, a un nivell de bon funcionament equiparable a la mitjana europea. La mare dels ous es troba en el fet que no s'ha instal·lat ni un metre de vies noves des dels anys 70, i les vies dels accessos a Sants, per on passen la majoria de línies, estan tan malmeses que s’hi aplica una restricció de velocitat que afecta tota la xarxa. Per no parlar de la reivindicació històrica del desdoblament de la línia R3, que connecta Barcelona amb Granollers, Vic, Ripoll i Puigcerdà.

Segons l’informe de Comissions Obreres sobre Rodalies, aquest servei té un ús molt important per part de la població, especialment entre les classes amb menys poder adquisitiu de l’àrea metropolitana. Aquest fet contrasta amb la inversió insuficient de l’administració: un 12% del què es van comprometre entre el 2008 i el 2015. El fet que el Govern central se’n desentengui a l’hora d’invertir-hi sembla respondre a interessos -o més ben dit, desinteressos- centralistes: al Ministeri de Foment li queda molt lluny això del transport dels pobres de l’àrea de Barcelona, i considera que amb el fet que cada dia aconsegueixin engegar els trens n’hi ha més que de sobra, en contraposició amb la xarxa homòloga de Madrid que té les inversions al dia i els retards hi són anecdòtics.

Per paliar els retards cronificats, fa pocs anys es va prendre una mesura que no podem qualificar d’efectiva ni d’intel·ligent. Van adaptar els horaris als retards, donant més minuts a cada trajecte i reduint la freqüència i qualitat del servei. Que l’administració no és capaç de complir les expectatives? Solució fàcil: rebaixem les expectatives.

El què cal a Rodalies són els diners necessaris per a una xarxa d’aquesta magnitud, recuperar-ne la gestió pública sense privatitzacions del servei, i traspassar-ne la gestió a l’administració catalana, que té una solvència més que contrastada en aquest àmbit. És normal que els trens vagin tard i malament, si els diners que els han de moure també arriben tard i són insuficients de manera exageradament flagrant.