Entre el metro i l'avió: Hyperloop

Durant el passat 4YFN, el congrés de la GSMA associat al Mobile World Congress es va celebrar la taula rodona sobre un dels transports del futur que més expectació genera, el Hyperloop, el tren que combinarà el millor del metro i el millor dels avions per oferir un servei revolucionari a nivell de velocitats i no tindrà cap emissió contaminant.

Primer anunci de Zeleros, publicat al seu canal de Youtube.

En una taula rodona promoguda per TrenLab a l'Agora Stage, Ines Oliveira, cap de TrenLab, va ser la moderadora dels quatre ponents del debat. L'acompanyaven Juan Vicén, Co-fundador i Chief Marketing Officer de Zeleros, Jorge Marcos, del Departament d'Innovació i Estratègia de RENFE, David Villamazo, Senior Advisor de la Unio Internacional Ferroviaria, i Juan de Dios Sanz, professor de la Universitat Politècnica de Madrid, que van centrar la seva discussió sobre els reptes que té un transport d'aquestes caracterísitiques per poder passar de la imaginació dels seus creadors a una realitat pràctica i rentable.

Entrada de l'Agora Stage

Públic de la taula rodona

Imatges de la taula rodona celebrada l'Agora Stage. De dreta a esquerra, Juan de Dios, David Villamazo, Jorge Marcos, Juan Vicén i Ines Oliveira.

Va començar Juan Vicén explicant el concepte del HyperLoop i com funcionarà, el tren que podrà arribar als 1100 quilòmetres per hora, superant de llarg les velocitats que acostumen a tenir els trens d'alta velocitat (400 / 500 km/h ) i superant també els aproximadament 900 km/h que assoleixen els avions comercials. Com ho volen fer? Mitjançant un tub hermètic del qual se n'extreu l'aire per reduir la resistència del tren. Aquest tren avançaria levitant gràcies als camps magnètics generats pels electroimants del conducte.

Imatges del convoi i del tub d'alta velocitat de Zeleros

Els representants de les organitzacions ferroviàries: tant Jorge Marcos com David Villamazo van aportar la vessant més tècnica sobre perquè aquest transport no és un tren, ja que a nivell europeu per ser un tren es considera que hi ha d'haver un "metal to metal" amb rodes metàliques en contacte amb el raïl també metàlic. Van parlar de les colaboracions que tenien amb entre l'empresa privada però l'eix principal del debat va ser el que es va generar juntament amb Juan de Dios, professor de la Politècnica de Madrid.

Entre els tres van parlar dels reptes que té per davant un mitjà de transport tant disruptiu. Les principals preguntes van ser sobre com reacciona el cos a unes velocitats tan elevades? Com es pot fer rentable si només hi poden anar 50 persones? On ubicar les estacions i com integrar-les en les ciutats? Com entrar i sortir del Hyperloop? O com fer-ho rentable enfront els AVE's que mouen 5 vegades més viatgers?

Per fer-ho, la legislació europea encara deixa moltes questions en l'aire i Juan Vicén va admetre que era probable que comencessin a llocs més permissius com ara Índia per després esperar a la regulació europea, que sempre és més lenta. També va parlar però de la primera pista de proves de 2 quilòmetres, ubicada a Sagunto i la seva intenció de que la de 10 quilòmetres també sigui a Espanya.

El punt important de les respostes als reptes que li plantejaven és un canvi de mentalitat. Vicén va definir el Hyperloop com un transport per competir no amb els trens sinó també amb els avions però amb un tret distintiu, la velocitat. Multiplicar la velocitat d'un tren d'alta velocitat o superar la dels avions permetria unir punts amb molt menys temps i així també augmentar les freqüències, fent que un Hyperloop pogués ser el nou Pont Aeri entre Madrid i Barcelona en un temps similar al d'un trajecte en metro.